LA ESCUELA DE LOS AÑOS 70-80

“A la mínima el profesor usaba  la violencia, nos educaban con miedo”

   En treinta años en la enseñanza se han visto muchos cambios. El sistema educativo ha evolucionado en positivo en muchos aspectos y en otros no tanto. Para analizar estos cambios he programado una entrevista con mis padres.

-¿Encontráis mucha diferencia entre la escuela actual y la de vuestro tiempo?

-Sí, en varios puntos: En la relación del profesor con los alumnos y de los alumnos con el profesor; en que no había tanta tecnología en la enseñanza; en que antes no se tenía en cuenta la diversidad en las aulas y todos los alumnos pasaban por el mismo patrón; en que a los inicios muchas asignaturas se impartían en castellano, menos lengua vernácula...

-¿Lengua vernácula, qué era eso?

-Era  el catalán, también estudiábamos francés en mi colegio. De inglés sólo en el instituto.

-¿Por qué notáis t anta diferencia entre la relación profesor-alumno y alumno-profesor?

-Porque el profesor era una autoridad y los alumnos le debían respeto, eso era muy estricto.  A la mínima el profesor usaba la violencia, nos educaban con miedo.

-¿Era dura la enseñanza?

-Sí, igual que ahora: teníamos deberes, exámenes y si no lo hacías a veces los castigos eran severos.

-Antes, habíais hablado de que todos los alumnos tenían que pasar por el mismo patrón. ¿En qué sentido?

-En el sentido de que no había tantos conocimientos de psicología y pedagogía (o si los había, no se aplicaban), y no se tenía en  cuenta que cada persona es única y tiene o puede tener una evolución de aprendizaje particular. Antes, si a uno le costaba estudiar, ya lo etiquetaban de “burro” sin tener en cuenta que a lo mejor era bueno en otra área.

-¿Qué recursos didácticos tenia vuestra escuela?

-Los de toda la vida: libros, libretas, diccionarios, atlas, pizarra negra y tiza; nada de ordenadores, vídeos, ni “PowerPoints”....

-Para los malos estudiantes, ¿Qué castigos recibían?

- No hacer los deberes, hablar en clase, estar distraído, no llevar el diccionario y el atlas cuando tocaba...era motivo de gritos y males palabras por parte del profesor; expulsión al pasillo; alguna tiza voladora, golpe de metro y varias páginas de “veces”.

-¿Creéis que antes se estudiaba más que ahora?

-Siempre ha habido gente responsable en sus deberes y estudios y gente que ha pasado de todo. De todas formes, puede que antes hubiera menos distracciones; sólo la tele.

-¿Y la actividad física, era muy dura?

-Para mí sí, era muy duro...saltar al potro no me gustaba nada.

-¿Volveríais a la escuela?

-Bueno, a la actual estaría bien; parece más interesante.

Muchas gracias por vuestra colaboración.

Descripcions

DESCRIPCIÓ D’UN COMPANY/A DE CLASSE

Ara us descriuré un company o companya de la classe... a veure si endevineu qui és:

Cada dia va a l’institut amb autobús. Es tracta d’una persona discreta, força vergonyosa, que no es posa amb problemes ni en busca. No li agrada gaire fer-se notar ni tampoc parlar en públic, és una persona tranquil·la, treballadora i organitzada. De vegades sembla que li hagis d’arrancar les paraules de la boca perquè xerri. Te’n pots refiar. Si cal, sempre està disposada a donar un cop de mà.

Té els cabells arrissats, els ulls grossos i de color marró fosc. Vesteix d’una manera senzilla.

DESCRIPCIÓ DE LA MEVA HABITACIÓ

La meva habitació és com la meva petita casa. La decoro com jo vull, a la meva manera. És un espai íntim, on faig els deures, dibuixo, escolto música, llegeixo i dormo, evidentment. A la meva habitació hi col·loco totes les col·leccions que faig: la de clauers, la de petxines, la d’instruments i altres objectes africans, i fins i tot la de peluixos. A la paret hi ha un suro per penjar-hi les fotos, postals, dibuixos que jo faig...    La meva habitació té una finestra gran d’on es veu part de la terrassa, algunes nits les llums de Girona i també alguns turons i boscos. 

...

Sigues feliç per viure molt,
La preocupació emmalalteix.

Enfadar-se es una mala costum.

Si l’home innocent no s’enfada
viurà molt temps.

Un home culpable es posarà malalt
a causa dels seus mals pensaments.

La felicitat no es només bona en si mateixa
sinó que es molt saludable.

                         Tradicional (Hopi), Indis Americans

...

‭

‭

Vaig aprendre que no es pot fer marxa enrere, que l’essència de la vida és anar cap a endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic.

Frase-Agatha Christie
Imatge- Ivo Stoyanov

A song

DREAMS

I like this song because this music is a mix of celtic and modern  music. I think this music is one of the most beautiful. 

Dreams

Now here you go again, you say you want your freedom

Well who am I to keep you down

It's only right that you should play the way you feel it

But listen carefully to the sound

Of your loneliness

Like a heartbeat drives you mad

In the stillness of remembering what you had

And what you lost

Yeah, thunder only happens when it's raining

Players only love you when they're playing

Yeah, women they will come and they will go

When the rain washes you clean you'll know, you'll know...

Now here I go again, I see the crystal visions

I keep my visions to myself

Well It's only me that wants to wrap around your dreams and

Have you any dreams you'd like to sell

Dreams of loneliness

Like a heartbeat drives you mad

In the stillness of remembering what you had

(Drives you mad,) and what you lost, (remember what you had)

Thunder only happens when it's raining

(Thunder only happens when it's...)

Players only love you when they're playing

(Players only love you when they're...)

Yeah, women they will come and they will go, (they will go...)

When the rain washes you clean you'll know...

Yeah, thunder only happens when it's raining

(Thunder only happens when it's...)

Players only love you when they're playing

(Players only love you when they're...)

Yeah, women they will come and they will go, (they will go...)

When the rain washes you clean you'll know...

You'll know, (the heartbeat drives you mad,) you'll know, (remember what you had)

You'll know...

...

De tant en tant val la pena sortir-se del camí, submergir-se en un bosc. Trobaràs coses que mai hi havies vist.

• Alexander Graham Bell

Jo, Llop Solitari

               M’agradaria explicar-vos  com vaig aprendre a ser home medicina. Com ja sabeu, els oficis es passaven de pares a fills. I el meu cas no va ser diferent. Bé... potser sí perquè a la meva tribu, l’ofici de la medicina, era exercit només per les dones. Jo no tinc cap germana, i és per aquest motiu que em va tocar a mi aquest càrrec. Tot i que el meu destí era ser guerrer com el meu pare, sempre he agraït de curar més que de ferir.

Des de ben petit, seguia a la mare quan anava al bosc a cercar herbes medicinals i m’ensenyava que la nostre mare, la Terra, dóna gratuïtament tots els remeis als nostres mals. Recordo ara les seves paraules i els seus gestos d’agraïment per aquest regal tan gran. S’endinsava amb seguretat pels prats i boscos. Sabia perfectament on trobar el remei que buscava. I aquesta saviesa aviat també va ser meva. No perquè estigués escrita en llibres sinó que vaig aprendre observant, escoltant, compartint l’experiència, no només de la meva mare sinó que també d’altres dones medicina que hi havia a la tribu.

Ser home medicina m’ha fet sentir-me molt a prop de la natura. M’ha fet sentir que formo part d’ella, que l’he de cuidar i respectar. Qualsevol mal que li faci, sé que me l’estic fent a mi mateix. Som del mateix fang, una unitat.

Jo, Llop Solitari

A day in the life of my Grandad

                My grandad is a farmer. He usually gets up very early... before cock-crows. Then, he drinks an orange juice and he goes to the farmyard. In my grandad's farmyard there are a lot of sheep. In the morning he feeds them with wheat, cereals and beans. Then, he comes back home. Every day my grandmum makes his breakfast. He usually eats an egg, some toasts, jam and a coffee...
At ten o'clock he goes to his vegetable garden and he collects some vegetables for lunch. In the afternoon he goes to the meadow with his sheep and in the meantime he listens to the radio. In the evening he falls asleep very early too.
He often does that all the week, but on Wednesday he usually goes to the market in Banyoles. He meets his friends and they talk about the work in the fields, the weather, the neighbours....
Once a month, on Tuesday, he goes to the doctor for a check-up. On Sunday, he likes going to the town festival with my grandmum. They like dancing sardanes.

                                      

Sinoxis de un libro''Solos en el Atlántico''

           Erik Gustafson, historiador y científico sueco apasionado por el mar, se enfrenta a un Atlántico lleno de sorpresas y aventuras.
Después de años investigando unos pergaminos hallados en las criptas del monasterio de Brandon Creck (Irlanda), se propone demostrar que en el S/XII un monje logró cruzar el Atlántico y llegó a una tierra desconocida, el continente de América.
Erik se embarca en compañía de su inseparable perro Bugs, en un barco construido a imagen y semejanza de los documentos encontrados y siguiendo el itinerario indicado.

''Solos en el Atlántico'' es un impresionante libro de aventuras que demuestra el afán de lucha y autosuperación de un hombre para conseguir su reto.

                                               

My best friend

My best friend is Elisabeth. She lives in Castellfollit del Boix with her family. She has got two brothers and four sisters. They live in a old house but it's very nice. I met her long ago...when we were children.

She's sixteen. She has got long dark hair. Her eyes are green and big. She's tall and thin. Her eyebrows are brown and curved. Her nose is big and her mouth too.

She's a nice person. She's friendly, determined, tolerant and intelligent.

She likes playing the violin, listening music, reading books, and playing a football match with her brothers, her sisters and us. She likes meeting new people and she isn't shy. She likes travelling with their van arround the world.

She is a great friend!

                                         

Qui sóc jo

Em dic Marta. Tinc tretze anys però al 28 d'Octubre en faif catorze.

Sóc alta i prima, tinc els ulls verd-blau depenent de la llum del dia i els meus cabells, a mitja ''melena'', són de color castany clar.

Sóc senzilla. Intento no complicar-me la vida encara que a vegades no és fàcil. Ho haig de reconèixer...Encara que sóc tranquil·la, algunes vegades em poso nerviosa.

Tinc paciència fins que s'acaba. Algunes vegades m'enfado quan les coses no em surten bé. El sentit de la reponsabilitat el tinc present, sobretot per les feines que em demanen: faig les coses al màxim de bé i el que començo no ho deixo a mig fer. Sóc observadora i valoro els detalls. M'agrada la companya de la família, dels amics i de les mascotes. La timidesa és un tret que se'm nota, però m'encanta conèixer gent nova.

Visc a un poble de quatre cases: Centenys, enmig de boscos i camps...M'agrada el meu poble, la seva gent i el seu entorn; el silenci i la pau que s'hi respira.

Sóc una persona dinàmica i cerativa. M'encanta el dibuix, les manualitats, el disseny, la música... Toco el violí i gaudeixo fent les meves composicions amb piano. M'agrada el mar i la muntanya; fer rutes pel GR; anar amb caiac vorejant la costa; viatjar amb la furgoneta per Europa...