M’agradaria explicar-vos com vaig aprendre a ser home medicina. Com ja sabeu, els oficis es passaven de pares a fills. I el meu cas no va ser diferent. Bé... potser sí perquè a la meva tribu, l’ofici de la medicina, era exercit només per les dones. Jo no tinc cap germana, i és per aquest motiu que em va tocar a mi aquest càrrec. Tot i que el meu destí era ser guerrer com el meu pare, sempre he agraït de curar més que de ferir.
Des de ben petit, seguia a la mare quan anava al bosc a cercar herbes medicinals i m’ensenyava que la nostre mare, la Terra, dóna gratuïtament tots els remeis als nostres mals. Recordo ara les seves paraules i els seus gestos d’agraïment per aquest regal tan gran. S’endinsava amb seguretat pels prats i boscos. Sabia perfectament on trobar el remei que buscava. I aquesta saviesa aviat també va ser meva. No perquè estigués escrita en llibres sinó que vaig aprendre observant, escoltant, compartint l’experiència, no només de la meva mare sinó que també d’altres dones medicina que hi havia a la tribu.
Ser home medicina m’ha fet sentir-me molt a prop de la natura. M’ha fet sentir que formo part d’ella, que l’he de cuidar i respectar. Qualsevol mal que li faci, sé que me l’estic fent a mi mateix. Som del mateix fang, una unitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada