dijous, 16 de febrer del 2012

Easky Lough

Sota un cel boirós i ennuvolat, les barques es deixaven mullar per la fina pluja que queia tímidament en el llac Easky Lough d'Irlanda. Bufava un vent suau que les feia balancejar tranquil·lament.
En John Guiness, ja un vell mestre d'aixa, observava com la pintura de les seves barques poc preuades queia a bocins. Sota el paraigües, vorejava la riba humida del llac, com cada dia, i sovint n'agafava una i sortia a pescar, Ja no tenia l'energia necessària per reparar-les, per donar-los-hi una capa de color, però ell necessitava sortir a navegar perquè se sentia feliç i així també els hi donava un ús.
Aquell dia, va sortir a navegar per les aigües manses. Remava enmig d'una boira espessa que cobria la superfície  de l'Easky Lough quan alguna cosa va topar amb la proa. Ell, que es coneixia tots els racons del llac, va saber que no era una roca i encuriosit buscava l'objecte tot fent anar el rem d'una banda a l'altra. Una tortuga. Una tortuga ferida. Amb dificultats, va aconseguir pujar-la a la barca.
Un cop a casa, va posar turba al foc i va examinar-la curosament. Tenia una ferida a la pota. En John, li va desinfectar amb aigua de farigola i li va embenar amb un mocador blau. Al cap d'uns dies, quan la tortuga ja havia recuperat les forces, es va tornar a endinsar al llac i la va deixar al mateix lloc on l'havia trobat. La tortuga va nedar ràpidament cap al fons del llac i en John satisfet, la va seguir amb la mirada fins que va desaparèixer.
Sota un cel boirós i ennuvolat, les barques es deixaven mullar per la fina pluja que queia tímidament en el llac Easky Lough d'Irlanda. Bufava un vent suau que les feia balancejar tranquil·lament.
I en John Guiness vorejava la riba humida del llac, com cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada